Ara que puc donar el meu període de pràctiques per acabat penso que se m'ha fet més curt del que m'imaginava. Em va costar una mica arrencar, haig de reconèixer que em sentia com una intrusa en les primeres sessions que vaig estar al centre. Sense conèixer els professionals que hi treballen ni els nens i nenes, trobar-te de cop observant les intervencions que es fan, sense dir res, la veritat és que em feia sentir més aviat com un destorb. Però amb els dies vas coneixent els professionals, i els dono les gràcies per no fer-me sentir com una estranya ni una molèstia, vas coneixent els nens i nenes i t'obren una petita porta a observar el que estan fent, i així et sents més a gust i amb més ganes de tornar un altre dia i veure com està aquell nen o nena que vas veure fa una setmana.
M'ha agradat molt observar com es treballa en un centre psicopedagògic per conèixer més bé la diversitat d'alumnes que ens podem trobar a les aules, però d'un en un. A més a més aquesta experiència m'ha donat pautes per al meu dia a dia com a mestra, per exemple, conèixer millor en què consisteix la dislèxia i anar valorant si un alumne que tinc jo a l'aula pot ser-ho o no.
També he pogut conèixer més d'aprop el món de l'autisme, no sabia la gran diferència que hi pot haver dins dels trastorns de l'espectre autista. La veritat és que m'ha impactat força, com de complicat pot ser treballar amb alguns d'aquests nens i nenes, saber què cal o no cal fer, comprendre el seu món...
També veure nens amb problemes de caire emocional, sobretot per problemes familiars, com els voldries ajudar i ser conscient de que amb les retallades actuals en educació van minvant les beques i moltes famílies es queden sense aquestes ajudes.
És important comprendre les famílies, veure que darrera de cada nen i nena, hi ha una família que moltes vegades pateix, que no sap què fer, que les relacions de parelles es deterioren, que necessiten pautes, ser escoltants...
Al principi de les pràctiques volia observar com es treballa en un centre, què fer quan una família fa una demanda per tal de fer un diagnòstic al seu fill o filla. Per això també m'havia proposat conèixer algunes proves que ajuden fer aquest diagnòstic i, entre elles aprofundir en el DN-CAS.
Un cop finalitzades les pràctiques, penso doncs, que la finalitat que m'havia plantejat ha estat assolida. Ara, crec que sóc capaç de passar un DN-CAS a un nen o nena i fer-ne una petita interpretació. No sóc evidentment cap experta però tinc un mínim de coneixement. També conec altres proves i per a què serveixen. I a més amés he vist el dia a dia en un centre psicopedagogic, seguir alguns nens i nenes i veure quin treball es fa amb ells, m'ha donat pautes per si mai em trobo en aquesta situació.
Per tant penso que em puc donar per satisfeta.
dijous, 23 de maig del 2013
INTERPRETACIÓ DE LES PROVES
21 /5 /13 FASE 5
Un cop tenim totes les proves d'X, cal interpretar-les en conjunt per tal d'elaborar l'informe que s'ha de presentar als pares i que servirà de base per a la futura intervenció, si és que n'hi ha. L'objectiu és tenir una base objectiva per enfocar la intervenció.
Aquest dimarts va ser el meu últim dia de pràctiques i el centre encara no ha elaborat l'informe. De fet la persona que s'encarrega de fer-ho vol recollir més informació de l'escola (de moment només ha parlat amb la tutora per telèfon i té el recull de notes de tots els cursos). Des del centre es dóna molta importància a la informació que aporta l'escola a nivell de conèixer bé l'alumne i la família. Per tant em perdré l'última part del cas, tot i que hem quedat que puc tornar-hi un altre dia i acabar de veure l'informe i conèixer com ha anat amb els pares d'X.
Per ser l'últim dia, el repte que em van posar no va ser petit. La tutora de pràctiques em va demanar que interpretés els dibuixos que havia fet X de la casa, l'arbre i la persona. Sincerament ja els vaig dir que no ho havia fet mai però evidentment em van respondre que així se n'aprèn i ho vaig intentar. Vaig seguir pas a pas les pautes de correcció d'aquestes proves. Per exemple si la casa era gran o petita, a quina part del full estava situada, si tenia fum, si la porta era oberta o tancada, si hi havia línia del terra.... Si la persona tenia els ulls grossos o petits, si tenia braços o no, si tenia òrgans interns o no... Si l'arbre tenia arrels o no, si el tronc era llarg, si la copa tenia forma de núvol... . Tots aquests detalls tenen un significat tot i que no s'ha d'interpretar al peu de la lletra però si que et pot aportar informació.
De fet amb els diferents dibuixos vaig trobar que apareixia diverses vegades l'aïllament, el malestar a casa, d'inadaptació, la impulsivitat...
Després de trencar-me les banyes amb els dibuixos ho vam mirar conjuntament amb la tutora de pràctiques i a més a més vam mirar els dibuixos de la família inventada i de la família de veritat. Aquesta vegada però sense pautes, només sabent quatre coses d'X (per els dibuixos, per les trobades que hem fet, allò que ens ha explicat...). La veritat és que em va semblar molt interessant, poder estar parlant les dues sobre uns dibuixos que pots pensar que són la mar d'innocents i tot el que em vam arribar a treure!!! A X li agrada molt dibuixar i el dibuix de la família inventada tenia molts personatges, però en definitiva la majoria eren del seu món real ja que tenien noms.
I finalment per ajudar a la tutora a elaborar l'informe vam contrastar tot allò que havíem dit entre les dues ( a partir de fer un cop d'ull als resultats d'algunes proves com el WISC, el TAMAI, el DN-CAS...i els diferents dibuixos ), amb els informes trimestrals de l'escola, i així vam poder observar algunes coincidències i detalls importants que cal consultar amb la tutora. Evidentment hi ha certes dificultats (el seqüencial en el DN-CAS és baix) però també hi ha una part molt emocional que és la que segurament cal treballar.
Un cop tenim totes les proves d'X, cal interpretar-les en conjunt per tal d'elaborar l'informe que s'ha de presentar als pares i que servirà de base per a la futura intervenció, si és que n'hi ha. L'objectiu és tenir una base objectiva per enfocar la intervenció.
Aquest dimarts va ser el meu últim dia de pràctiques i el centre encara no ha elaborat l'informe. De fet la persona que s'encarrega de fer-ho vol recollir més informació de l'escola (de moment només ha parlat amb la tutora per telèfon i té el recull de notes de tots els cursos). Des del centre es dóna molta importància a la informació que aporta l'escola a nivell de conèixer bé l'alumne i la família. Per tant em perdré l'última part del cas, tot i que hem quedat que puc tornar-hi un altre dia i acabar de veure l'informe i conèixer com ha anat amb els pares d'X.
Per ser l'últim dia, el repte que em van posar no va ser petit. La tutora de pràctiques em va demanar que interpretés els dibuixos que havia fet X de la casa, l'arbre i la persona. Sincerament ja els vaig dir que no ho havia fet mai però evidentment em van respondre que així se n'aprèn i ho vaig intentar. Vaig seguir pas a pas les pautes de correcció d'aquestes proves. Per exemple si la casa era gran o petita, a quina part del full estava situada, si tenia fum, si la porta era oberta o tancada, si hi havia línia del terra.... Si la persona tenia els ulls grossos o petits, si tenia braços o no, si tenia òrgans interns o no... Si l'arbre tenia arrels o no, si el tronc era llarg, si la copa tenia forma de núvol... . Tots aquests detalls tenen un significat tot i que no s'ha d'interpretar al peu de la lletra però si que et pot aportar informació.
De fet amb els diferents dibuixos vaig trobar que apareixia diverses vegades l'aïllament, el malestar a casa, d'inadaptació, la impulsivitat...
Després de trencar-me les banyes amb els dibuixos ho vam mirar conjuntament amb la tutora de pràctiques i a més a més vam mirar els dibuixos de la família inventada i de la família de veritat. Aquesta vegada però sense pautes, només sabent quatre coses d'X (per els dibuixos, per les trobades que hem fet, allò que ens ha explicat...). La veritat és que em va semblar molt interessant, poder estar parlant les dues sobre uns dibuixos que pots pensar que són la mar d'innocents i tot el que em vam arribar a treure!!! A X li agrada molt dibuixar i el dibuix de la família inventada tenia molts personatges, però en definitiva la majoria eren del seu món real ja que tenien noms.
I finalment per ajudar a la tutora a elaborar l'informe vam contrastar tot allò que havíem dit entre les dues ( a partir de fer un cop d'ull als resultats d'algunes proves com el WISC, el TAMAI, el DN-CAS...i els diferents dibuixos ), amb els informes trimestrals de l'escola, i així vam poder observar algunes coincidències i detalls importants que cal consultar amb la tutora. Evidentment hi ha certes dificultats (el seqüencial en el DN-CAS és baix) però també hi ha una part molt emocional que és la que segurament cal treballar.
APLICACIÓ DEL DN-CAS
FASE 8
Durant aquest temps de pràctiques he pogut finalment passar un DN-CAS sencer a Y. Aquesta part era una fase del meu preprojecte, que si bé la vaig contemplar, tampoc tenia la certesa de que pogués acabar fent-ho. Però al final es va presentar la oportunitat!
L'objectiu és aprendre mitjançant la pràctica; si bé m'han explicat una mica en què consisteix la prova i he llegit un llibre per acabar d'entendre-ho bé, amb la pràctica les coses en general es veuen de manera diferent i és quan realment aprens per poder aplicar-ho en una altra circumstància.
Així que l'he passat enter, preparant-me amb l'ajuda de la guia que acompanya aquesta prova, la qual està molt ben explicada ja que fins i tot diu allò que pots dir a l'alumne. Finalment també he corregit la prova, que actualment, es fa mitjançant el programa d'ordinador. Aquest és molt senzill perquè només cal entrar els temps de cada prova i els encerts (en alguns casos) i directament ja t'apareixen les gràfiques resultants.
M'ha agradat poder-ho fer, potser la part més difícil per mi és com engrescar l'alumne o fer que no se senti avaluat. Per exemple animar-lo encara que no ho faci massa bé, dir que és per nens molt grans, per això no cal que acabi (en alguns exercicis als quatre errors seguits s'ha de parar), etc.
La veritat és que jo no coneixia aquesta prova i veig que et guia força alhora de fer el diagnòstic i la futura intervenció. És bo de tenir en compte!
Durant aquest temps de pràctiques he pogut finalment passar un DN-CAS sencer a Y. Aquesta part era una fase del meu preprojecte, que si bé la vaig contemplar, tampoc tenia la certesa de que pogués acabar fent-ho. Però al final es va presentar la oportunitat!
L'objectiu és aprendre mitjançant la pràctica; si bé m'han explicat una mica en què consisteix la prova i he llegit un llibre per acabar d'entendre-ho bé, amb la pràctica les coses en general es veuen de manera diferent i és quan realment aprens per poder aplicar-ho en una altra circumstància.
Així que l'he passat enter, preparant-me amb l'ajuda de la guia que acompanya aquesta prova, la qual està molt ben explicada ja que fins i tot diu allò que pots dir a l'alumne. Finalment també he corregit la prova, que actualment, es fa mitjançant el programa d'ordinador. Aquest és molt senzill perquè només cal entrar els temps de cada prova i els encerts (en alguns casos) i directament ja t'apareixen les gràfiques resultants.
M'ha agradat poder-ho fer, potser la part més difícil per mi és com engrescar l'alumne o fer que no se senti avaluat. Per exemple animar-lo encara que no ho faci massa bé, dir que és per nens molt grans, per això no cal que acabi (en alguns exercicis als quatre errors seguits s'ha de parar), etc.
La veritat és que jo no coneixia aquesta prova i veig que et guia força alhora de fer el diagnòstic i la futura intervenció. És bo de tenir en compte!
dimecres, 15 de maig del 2013
APROXIMACIÓ AL DN-CAS
FASE 7
Aquest missatge és la continuació d'un que vaig enviar el mes passat on us oferia quatre pinzellades del llibre que m'estava llegint La senzillesa d'aprendre. Doncs bé, ara que l'he acabat us explico una mica que més hi podeu trobar.
La segona part del llibre parla sobretot de la relació entre la cognició i l'emoció. Primer comença amb una base teòrica per finalment, acabar amb un seguit d'exemples pràctics de diferents nens i nenes. Cada un d'aquests casos comença explicant quina és la preocupació sobre aquell alumne (relacionada amb el món escolar) i mostra el resultat del DN-CAS per després, acabar fent la interpretació del que li passa i explicant com millora l'alumne/a amb una intervenció adequada.
Us poso alguns exemples extrets del llibre:
"les conductes emmascaradores tenen un orígen emocional inconscient i encaminades a l'autodefensa" "el cervell per justificar-les busca raons externes al nostre comportament."
"En general l'educació dóna molta importància al llenguatge verbal, però no es pot menysprear el corporal. Quan hi ha incongruència entre el llenguatge verbal i el corporal es dóna un doble missatge i preval el corporal."
"Quan el nostre bagatge de creences d'identitat té un marcat caràcter negatiu (sóc incapaç de fer..., sóc un inútil..., sóc un desastre..., etc.) és quan parlem d'una autoestima negativa." "el sentir emocional associat generarà molta inseguretat a la persona i es traduirà en una autoestima tan negativa que no només no li permetrà afrontar la vida d'una manera eficaç, sinó que farà que generi comportaments emmascaradors o de defensa, ja que les situacions seran copsades molt sovint com a perilloses."
"el lligam entre els processos cognitius i emocionals és el procés cognitiu de planificació" "S'aprèn a planificar. La planificació té el control de tot el procés"
Com que dóna tanta importància al procés de planificació us vull mostrar més o menys en què consisteix:
SITUACIÓ d'on sorgeixen les preguntes què faig? (tenint en compte les conseqüències) i Com ho faig? (tenint en compte si vaig bé).
"importància de la planificació tant pels aprenentatges com per la vida mateixa"
"a vegades bloquegem el cercle de planificació... per malestar conscient o inconscient" Si hi ha aquest bloqueig apareixen conductes automàtiques de defensa que s'anomenen emmascaradores.
"A vegades un baix diagnòstic no té un orígen cognitiu sinó emocional. Per això cal anar més enllà del que observem i veure què origina la conducta"
"És molt improbable que hi hagi una desviació neurològica de base que només afecti el procés cognitiu de planificació; en canvi, sí que sabem que la relació emoció - cognició es produeix bàsicament a través d'aquest procés cognitiu." Per tant una baixa planificació pot dir que hi ha un problema emocional.
"Quan la planificació i l'atenció estan per sota d'una desviació típica respecte del procés cognitiu simultani, ens indica la implicació d'un important component emocional en el funcionament cognitiu."
Aquest missatge és la continuació d'un que vaig enviar el mes passat on us oferia quatre pinzellades del llibre que m'estava llegint La senzillesa d'aprendre. Doncs bé, ara que l'he acabat us explico una mica que més hi podeu trobar.
La segona part del llibre parla sobretot de la relació entre la cognició i l'emoció. Primer comença amb una base teòrica per finalment, acabar amb un seguit d'exemples pràctics de diferents nens i nenes. Cada un d'aquests casos comença explicant quina és la preocupació sobre aquell alumne (relacionada amb el món escolar) i mostra el resultat del DN-CAS per després, acabar fent la interpretació del que li passa i explicant com millora l'alumne/a amb una intervenció adequada.
Us poso alguns exemples extrets del llibre:
"les conductes emmascaradores tenen un orígen emocional inconscient i encaminades a l'autodefensa" "el cervell per justificar-les busca raons externes al nostre comportament."
"En general l'educació dóna molta importància al llenguatge verbal, però no es pot menysprear el corporal. Quan hi ha incongruència entre el llenguatge verbal i el corporal es dóna un doble missatge i preval el corporal."
"Quan el nostre bagatge de creences d'identitat té un marcat caràcter negatiu (sóc incapaç de fer..., sóc un inútil..., sóc un desastre..., etc.) és quan parlem d'una autoestima negativa." "el sentir emocional associat generarà molta inseguretat a la persona i es traduirà en una autoestima tan negativa que no només no li permetrà afrontar la vida d'una manera eficaç, sinó que farà que generi comportaments emmascaradors o de defensa, ja que les situacions seran copsades molt sovint com a perilloses."
"el lligam entre els processos cognitius i emocionals és el procés cognitiu de planificació" "S'aprèn a planificar. La planificació té el control de tot el procés"
Com que dóna tanta importància al procés de planificació us vull mostrar més o menys en què consisteix:
SITUACIÓ d'on sorgeixen les preguntes què faig? (tenint en compte les conseqüències) i Com ho faig? (tenint en compte si vaig bé).
"importància de la planificació tant pels aprenentatges com per la vida mateixa"
"a vegades bloquegem el cercle de planificació... per malestar conscient o inconscient" Si hi ha aquest bloqueig apareixen conductes automàtiques de defensa que s'anomenen emmascaradores.
"A vegades un baix diagnòstic no té un orígen cognitiu sinó emocional. Per això cal anar més enllà del que observem i veure què origina la conducta"
"És molt improbable que hi hagi una desviació neurològica de base que només afecti el procés cognitiu de planificació; en canvi, sí que sabem que la relació emoció - cognició es produeix bàsicament a través d'aquest procés cognitiu." Per tant una baixa planificació pot dir que hi ha un problema emocional.
"Quan la planificació i l'atenció estan per sota d'una desviació típica respecte del procés cognitiu simultani, ens indica la implicació d'un important component emocional en el funcionament cognitiu."
dimecres, 8 de maig del 2013
RECULL DE LA INFORMACIÓ ESCOLAR, FAMILIAR I DE SERVEIS EXTERNS
FASE 4
A banda de les proves que se li han passat a l'X, manca informació dels contextos on interactua per tal de que la interpretació final que es farà sigui el més fiable possible. Si que es va fer una entrevista inicial amb la família però els resultats de les diferents proves que s'han passat no mostren unes capacitats baixes sinó que sembla que hi ha un bloqueig molt lligat a la part emocional.
Per tot això es creu convenient passar un qüestionari als pares, per separat, i fer una entrevista amb la tutora de l'escola ja que aquesta pot aportar més informació.
Personalment, no podré ser en cap d'aquestes entrevistes ja que d'una banda, no es creu convenient i de l'altre, perquè pràcticament he finalitzat les meves pràctiques. Tot i així podré veure, finalment, tota la informació recollida i quina interpretació final es farà un cop es tinguin totes les dades necessàries. És una llàstima no poder veure al cap d'un temps, si és que hi ha un treball amb X, si es pot valorar un canvi positiu en relació a la seva actitud a casa i a l'escola. És un treball llarg impossible d'abarcar amb el temps de pràctiques, tot i així he pogut veure la primera part de tot el procés, la de l'avaluació, que ja et dona pistes per on encaminar aquest treball posterior.
A banda de les proves que se li han passat a l'X, manca informació dels contextos on interactua per tal de que la interpretació final que es farà sigui el més fiable possible. Si que es va fer una entrevista inicial amb la família però els resultats de les diferents proves que s'han passat no mostren unes capacitats baixes sinó que sembla que hi ha un bloqueig molt lligat a la part emocional.
Per tot això es creu convenient passar un qüestionari als pares, per separat, i fer una entrevista amb la tutora de l'escola ja que aquesta pot aportar més informació.
Personalment, no podré ser en cap d'aquestes entrevistes ja que d'una banda, no es creu convenient i de l'altre, perquè pràcticament he finalitzat les meves pràctiques. Tot i així podré veure, finalment, tota la informació recollida i quina interpretació final es farà un cop es tinguin totes les dades necessàries. És una llàstima no poder veure al cap d'un temps, si és que hi ha un treball amb X, si es pot valorar un canvi positiu en relació a la seva actitud a casa i a l'escola. És un treball llarg impossible d'abarcar amb el temps de pràctiques, tot i així he pogut veure la primera part de tot el procés, la de l'avaluació, que ja et dona pistes per on encaminar aquest treball posterior.
AVALUACIÓ DE LA LECTOESCRIPTURA
29 - 4 - 2013 FASE 3
De l'avaluació de la lectoescriptura que se li va fer a l'X, se'n encarrega la logopeda del centre. Per a fer-ho va utilitzar una prova anomenada TALEC, amb l'objectiu de determinar els nivells generals i les característiques específiques d'X en relació a la lectura i l'escriptura.
Aquesta prova es desglossa en dues àrees: lectura i escriptura.
La lectura està constituïda per diferents apartats: lletres, síl·labes i text.
L'escriptura està constituïda per: còpia, dictat i redactat.
Aquest material s'ha escollit amb un augment creixent de dificultat, separat en quatre nivells pel que fa referència a la lectura de texts, comprensió lectora i dictat; mantenint el mateix material pel que fa a la lectura de lletres, síl·labes i paraules, així com per la còpia. Aquests nivells si ho equiparem a cursos escolars començarien per un primer i acabarien per un quart. D'altra banda, la logopeda del centre, ha creat un material similar per alumnes més petits o que crec que no assoleixen el nivell de primer, encara que el cursin.
S'ha de remarcar que la complexitat de la llengua catalana és superior a la del castellà, per no haver-hi una equivalència permanent entre grafema i fonema. Per això, els quatre nivells en que es troba separat el TALEC, poden resultar insuficients per assolir plenament el domini de la lectura i l'escriptura.
Les síl·labes, paraules i textos seleccionats s'han escollit revisant diferents llibres de lectura en català utilitzats en les escoles i corresponents als cursos estudiats.
Per passar la prova sol haver-hi prou temps amb una sessió de 45 minuts i s'ha de passar individualment. Per tal de corregir-la es puntuen els errors comesos i el temps. Els errors són: omissions, substitucions, addicions, inversions... També l'ortografia arbitrària i natural, i la cal·ligrafia.
dilluns, 29 d’abril del 2013
AVALUACIÓ DE LA PERSONALITAT
24 / 4 / 2013 FASE 2
La setmana passava per tal d'acabar l'avaluació de la personalitat vam fer entre d'altres proves el dibuix de la família i la Figura de Rey.
M'agradaria explicar breument en què consisteix la Figura de Rey, ja que el dibuix de la família prefereixo explicar-lo un cop interpretat per la psicòloga del centre.
Aquesta la va dissenyar el psicòleg suís André Rey l'any 1941. Es va dissenyar per tal d'investigar l'organització perceptiva i la memòria visual en individus amb lesió cerebral. El que s'observa és la capacitat d'organització i planificació d'estratègies per resoldre problemes, així com la capacitat visual-constructiva.
Es tracta d'una figura complexa integrada per diverses formes, segments de línies i altres elements.
El nen o nena l'ha de copiar en un full en blanc sense límit de temps. Després de distreure'l durant un temps se li demani que la reprodueixi, aquest cop sense veure l'original.
Abans de veure com l'X reproduïa la figura ho havia vist en un altre nen, i vam quedar sorpreses de com va aconseguir de fer-la pràcticament igual que l'original.
La setmana passava per tal d'acabar l'avaluació de la personalitat vam fer entre d'altres proves el dibuix de la família i la Figura de Rey.
M'agradaria explicar breument en què consisteix la Figura de Rey, ja que el dibuix de la família prefereixo explicar-lo un cop interpretat per la psicòloga del centre.
Aquesta la va dissenyar el psicòleg suís André Rey l'any 1941. Es va dissenyar per tal d'investigar l'organització perceptiva i la memòria visual en individus amb lesió cerebral. El que s'observa és la capacitat d'organització i planificació d'estratègies per resoldre problemes, així com la capacitat visual-constructiva.
Es tracta d'una figura complexa integrada per diverses formes, segments de línies i altres elements.
El nen o nena l'ha de copiar en un full en blanc sense límit de temps. Després de distreure'l durant un temps se li demani que la reprodueixi, aquest cop sense veure l'original.
Abans de veure com l'X reproduïa la figura ho havia vist en un altre nen, i vam quedar sorpreses de com va aconseguir de fer-la pràcticament igual que l'original.
divendres, 26 d’abril del 2013
AVALUACIÓ DE LA PERSONALITAT
22 / 4 /2013 FASE 2
Dilluns d'aquesta setmana, mentrestant l'X contestava les preguntes del TAMAI, li vam demanar que fes un dibuix d'una casa, d'un arbre i d'una persona, tots ells en fulls diferents. Aquesta prova és l'HTP i l'explicaré més endavant.
La finalitat era fer un recull del màxim d'informació per fer l'avaluació de la personalitat.
Us deixo unes quantes preguntes del TAMAI perquè us feu una idea de en què consisteix aquesta prova. La resposta a les preguntes sempre ha de ser sí o no:
-Me gustaría nacer de nuevo y ser distinto de como soy.
-Los demás son más fuertes que yo.
-Creo que soy malo.
-Me fastidia estudiar.
-Me da igual saber que no saber.
-Prefiero cambiar de colegio.
-Jugando solo estoy más a gusto.
Hi ha preguntes semblants però formulades de manera diferent, així es pot veure si hi ha molta contradicció.
A l'X li agrada molt dibuixar, així que li va passar l'estona molt ràpid i a més a més em va sorprendre com contestava les preguntes; si dubtava un xic parava de dibuixar uns segons i responia amb seguretat.
TAMAI
Aquesta prova té la finalitat última de comprendre i ajudar millor als nens i nenes. Per això es demana que responguin amb el màxim de sinceritat; són respostes molt personals.
HTP
Es tracta d'una tècnica projectiva, és a dir que qui fa el dibuix projecta com es veu ell mateix, com li agradaria ser, quina és la seva personalitat i les seves àrees d'interès.
L'X, en aquest cas, no sap què s'avalua, no són preguntes directes les quals pot respondre i intuir com ha d'emmascarar la resposta (seria més el cas del TAMAI).
L'objectiu és avaluar els aspectes emocionals, conductuals i fins intel·lectuals.
Personalment tinc ganes de veure com s'interpreta un dibuix. En el cas del TAMAI s'entren les dades a l'ordinador i aquest et fa els càlculs, tot i que cal fer-ne una interpretació. Però en l'HTP és el mateix psicopedagog o psicòleg qui n'ha d'extreure tota la informació i em costa d'imaginar que un dibuix et pugui donar tanta informació o que sigui fiable.
He buscat informació i les característiques del dibuix s'associen amb l'alta probabilitat de presentar un tret de personalitat. Tot i ser una alta probabilitat cal ser molt prudents! Cal tenir presents que el nen o nena es troba en canvi constant i no és fàcil saber què pensa i perquè actua de determinada manera. Per tant hi ha aspectes que poden ser deguts a circumstàncies personals que està vivint i no aspectes arrelats de la personalitat. Per tot això aquesta prova mai s'ha d'utilitzar com a única sinó complementada amb d'altres.
Dilluns d'aquesta setmana, mentrestant l'X contestava les preguntes del TAMAI, li vam demanar que fes un dibuix d'una casa, d'un arbre i d'una persona, tots ells en fulls diferents. Aquesta prova és l'HTP i l'explicaré més endavant.
La finalitat era fer un recull del màxim d'informació per fer l'avaluació de la personalitat.
Us deixo unes quantes preguntes del TAMAI perquè us feu una idea de en què consisteix aquesta prova. La resposta a les preguntes sempre ha de ser sí o no:
-Me gustaría nacer de nuevo y ser distinto de como soy.
-Los demás son más fuertes que yo.
-Creo que soy malo.
-Me fastidia estudiar.
-Me da igual saber que no saber.
-Prefiero cambiar de colegio.
-Jugando solo estoy más a gusto.
Hi ha preguntes semblants però formulades de manera diferent, així es pot veure si hi ha molta contradicció.
A l'X li agrada molt dibuixar, així que li va passar l'estona molt ràpid i a més a més em va sorprendre com contestava les preguntes; si dubtava un xic parava de dibuixar uns segons i responia amb seguretat.
TAMAI
Aquesta prova té la finalitat última de comprendre i ajudar millor als nens i nenes. Per això es demana que responguin amb el màxim de sinceritat; són respostes molt personals.
HTP
Es tracta d'una tècnica projectiva, és a dir que qui fa el dibuix projecta com es veu ell mateix, com li agradaria ser, quina és la seva personalitat i les seves àrees d'interès.
L'X, en aquest cas, no sap què s'avalua, no són preguntes directes les quals pot respondre i intuir com ha d'emmascarar la resposta (seria més el cas del TAMAI).
L'objectiu és avaluar els aspectes emocionals, conductuals i fins intel·lectuals.
Personalment tinc ganes de veure com s'interpreta un dibuix. En el cas del TAMAI s'entren les dades a l'ordinador i aquest et fa els càlculs, tot i que cal fer-ne una interpretació. Però en l'HTP és el mateix psicopedagog o psicòleg qui n'ha d'extreure tota la informació i em costa d'imaginar que un dibuix et pugui donar tanta informació o que sigui fiable.
He buscat informació i les característiques del dibuix s'associen amb l'alta probabilitat de presentar un tret de personalitat. Tot i ser una alta probabilitat cal ser molt prudents! Cal tenir presents que el nen o nena es troba en canvi constant i no és fàcil saber què pensa i perquè actua de determinada manera. Per tant hi ha aspectes que poden ser deguts a circumstàncies personals que està vivint i no aspectes arrelats de la personalitat. Per tot això aquesta prova mai s'ha d'utilitzar com a única sinó complementada amb d'altres.
dimecres, 24 d’abril del 2013
AVALUACIÓ COGNITIVA
22 / 4 /13 FASE 1
Finalment he vist com la meva tutora de pràctiques li passava la prova DN-CAS a l'X.
Conèixer aquesta prova és un dels objectius de les meves pràctiques, però d'altra banda també ens ha servit per fer l'avaluació cognitiva a l'X.
Per a fer-ho hem tardat dues sessions. Jo he ajudat a cronometrar el temps, ja que la major part de proves tenen un temps establert, i també he ajudat a anotar en el full de respostes per finalment fer la correcció i extreure la informació que busquem. Són proves que poden resultar a vegades feixugues pels nens i nenes així que cal anar-los animant: per exemple dient que ho fan molt i molt bé, descansant una estona per parlar d'algun tema que els interessi o fins i tot picant alguna cosa per menjar. Hem de tenir en compte que els nens han estat tot el dia a l'escola i fins i tot, n'hi ha que abans de venir al centre, han fet alguna activitat esportiva.
En un altre missatge vaig explicar les parts del DN-CAS: planificació, simultani, seqüencial i atenció.
El temps és necessari en algunes proves ja que també, al entrar les dades a l'ordinador, aquest té en compte l'edat, els encerts i el temps. Això és perquè en el cas de l'X li passem les proves de 8 a 17 anys, però aquesta franja d'edat és molt àmplia!!
En el cas de l'X, per exemple, li va encantar la prova de memoritzar figures, i tot i que era tard i estava força cansat, va mostrar molt interès i fins i tot s'ho va passar molt bé, tant que després li vam ensenyar una mica a la seva mare.
Aquesta prova consisteix en mostrar un seguit de figures geomètriques, cada una d'elles deu segons, i llavors les ha de reproduir en un full on hi ha moltes línies que dificulten aquesta reproducció.
Al passar aquesta prova he vist que les instruccions són molt estrictes. Hi ha un llibret que explica el temps exacte, què has de dir als nens, què has d'observar a més a més d'anotar les respostes... Tot i així la meva tutora em va explicar que amb l'experiència ho adaptes una mica a la teva manera, en el seu cas no llegeix què cal dir exacte sinó que mira que el nen o nena ho hagi entès, en la prova de memoritzar figures per exemple, no conta els cinc minuts exactes sinó que ho fa més o menys, no cal observar tots els ítems de cada prova ja que tampoc fan variar tant el resultat, hi ha persones que per no pressionar als nens amaguen el cronòmetre, altres no, etc.
Finalment he vist com la meva tutora de pràctiques li passava la prova DN-CAS a l'X.
Conèixer aquesta prova és un dels objectius de les meves pràctiques, però d'altra banda també ens ha servit per fer l'avaluació cognitiva a l'X.
Per a fer-ho hem tardat dues sessions. Jo he ajudat a cronometrar el temps, ja que la major part de proves tenen un temps establert, i també he ajudat a anotar en el full de respostes per finalment fer la correcció i extreure la informació que busquem. Són proves que poden resultar a vegades feixugues pels nens i nenes així que cal anar-los animant: per exemple dient que ho fan molt i molt bé, descansant una estona per parlar d'algun tema que els interessi o fins i tot picant alguna cosa per menjar. Hem de tenir en compte que els nens han estat tot el dia a l'escola i fins i tot, n'hi ha que abans de venir al centre, han fet alguna activitat esportiva.
En un altre missatge vaig explicar les parts del DN-CAS: planificació, simultani, seqüencial i atenció.
El temps és necessari en algunes proves ja que també, al entrar les dades a l'ordinador, aquest té en compte l'edat, els encerts i el temps. Això és perquè en el cas de l'X li passem les proves de 8 a 17 anys, però aquesta franja d'edat és molt àmplia!!
En el cas de l'X, per exemple, li va encantar la prova de memoritzar figures, i tot i que era tard i estava força cansat, va mostrar molt interès i fins i tot s'ho va passar molt bé, tant que després li vam ensenyar una mica a la seva mare.
Aquesta prova consisteix en mostrar un seguit de figures geomètriques, cada una d'elles deu segons, i llavors les ha de reproduir en un full on hi ha moltes línies que dificulten aquesta reproducció.
Al passar aquesta prova he vist que les instruccions són molt estrictes. Hi ha un llibret que explica el temps exacte, què has de dir als nens, què has d'observar a més a més d'anotar les respostes... Tot i així la meva tutora em va explicar que amb l'experiència ho adaptes una mica a la teva manera, en el seu cas no llegeix què cal dir exacte sinó que mira que el nen o nena ho hagi entès, en la prova de memoritzar figures per exemple, no conta els cinc minuts exactes sinó que ho fa més o menys, no cal observar tots els ítems de cada prova ja que tampoc fan variar tant el resultat, hi ha persones que per no pressionar als nens amaguen el cronòmetre, altres no, etc.
dimarts, 16 d’abril del 2013
AVALUACIÓ COGNITIVA
15/ 4/2013 FASE 1
Ahir vaig veure acabar de passar el WISC a l'X: endevinalles, ratllar els animals d'entre dos pàgines de petites imatges i problemes de càlcul mental.
Un cop acabat vaig poder observar com s'avalua l'atenció: atenció selectiva i atenció sostinguda. Les proves que es van passar a l'X van ser:
- El test de cares per avaluar l'atenció selectiva. L'atenció selectiva seria seleccionar un element de la resta i ignorar les distraccions. Així doncs el test de cares ens pot donar pistes de com l'alumne pot memoritzar o estar al cas a classe si allò que es diu l'interessa.
La prova consta de 60 elements gràfics, que són cares agrupades de tres en tres, de les quals una és diferent i cal ratllar.
- El CSAT per avaluar l'atenció sostinguda. Aquesta vol dir mantenir l'atenció en una activitat perllongada i és l'atenció necessària per escoltar a classe.
Aquesta prova s'ha de fer a l'ordinador, i consisteix en un seguit de números que van apareixent de forma intermitent sobre un fons negre. Qui fa la prova ha de clicar sempre que apareixi un 3 darrera un 6. El problema és que és una prova que dura gairebé 8 minuts i es fa molt llarga.
Corregir les dues proves és molt senzill, la primera es pot corregir ràpidament amb una plantilla i la segona la corregeix el mateix programa informàtic.
Els resultats de les dos proves que X va fer, van ser molt diferents, ja que l'atenció selectiva va sortir molt bé al contrari que la sostinguda. Sense saber perquè tenim una pista de perquè a la classe els resultats no són bons!
Però jo pensava amb mi realitzant la prova i en primer lloc crec que l'hora del dia pot afectar en els resultats, a última hora de la tarda tots estem més cansats, i d'altra banda vaig pensar que potser els meus resultats també haguessin estat baixos. No sé, penso que la motivació dels alumnes dins les aules també juga un paper important, i això passa amb els adults. Si no t'interessa una tasca és més difícil prestar-hi atenció de forma continuada. Però això ha d'implicar fracàs escolar? Ara cal veure cap on s'ha d'enfocar la intervenció perquè els resultats millorin!
Ahir vaig veure acabar de passar el WISC a l'X: endevinalles, ratllar els animals d'entre dos pàgines de petites imatges i problemes de càlcul mental.
Un cop acabat vaig poder observar com s'avalua l'atenció: atenció selectiva i atenció sostinguda. Les proves que es van passar a l'X van ser:
- El test de cares per avaluar l'atenció selectiva. L'atenció selectiva seria seleccionar un element de la resta i ignorar les distraccions. Així doncs el test de cares ens pot donar pistes de com l'alumne pot memoritzar o estar al cas a classe si allò que es diu l'interessa.
La prova consta de 60 elements gràfics, que són cares agrupades de tres en tres, de les quals una és diferent i cal ratllar.
- El CSAT per avaluar l'atenció sostinguda. Aquesta vol dir mantenir l'atenció en una activitat perllongada i és l'atenció necessària per escoltar a classe.
Aquesta prova s'ha de fer a l'ordinador, i consisteix en un seguit de números que van apareixent de forma intermitent sobre un fons negre. Qui fa la prova ha de clicar sempre que apareixi un 3 darrera un 6. El problema és que és una prova que dura gairebé 8 minuts i es fa molt llarga.
Corregir les dues proves és molt senzill, la primera es pot corregir ràpidament amb una plantilla i la segona la corregeix el mateix programa informàtic.
Els resultats de les dos proves que X va fer, van ser molt diferents, ja que l'atenció selectiva va sortir molt bé al contrari que la sostinguda. Sense saber perquè tenim una pista de perquè a la classe els resultats no són bons!
Però jo pensava amb mi realitzant la prova i en primer lloc crec que l'hora del dia pot afectar en els resultats, a última hora de la tarda tots estem més cansats, i d'altra banda vaig pensar que potser els meus resultats també haguessin estat baixos. No sé, penso que la motivació dels alumnes dins les aules també juga un paper important, i això passa amb els adults. Si no t'interessa una tasca és més difícil prestar-hi atenció de forma continuada. Però això ha d'implicar fracàs escolar? Ara cal veure cap on s'ha d'enfocar la intervenció perquè els resultats millorin!
APROXIMACIÓ AL DN-CAS
FASE 7
Les activitats per tal de conèixer aquesta prova que em vaig plantejar en el meu pla de treball eren, d'una banda que algú del centre m'expliqués una mica com funcionava i en què consisteix, i de l'altre, llegir informació.
Al centre m'han explicat com funciona tenint en compte les limitacions de temps que tenim, les parts amb que consta, com s'entren les dades a l'ordinador, com cal llegir els resultats... A més a més m'han recomanat un llibre que m'estic llegint i que us vull recomanar perquè trobo força interessant i amè:
La senzillesa d'aprendre. Una visió pràctica de les dificultats d'aprenentatge. Carme Timoneda. CCG Edicions.
Carme Timoneda és una professora de la Universitat de Girona i presidenta de la fundació Carme Vidal Xifre de neuropsicopedagogia. Desenvolupa una tasca investigadora centrada en el Diagnòstic educatiu en la vesant cognitiva i emocional.
Aquest llibre explica com és d'important aquesta part emocional i què ens pot explicar. Explica quina informació ens ofereix el DN-CAS i com cal interpretar-la; i tot això amb exemples pràctics que fa que sigui un llibre que penso que val la pena llegir.
Us vull fer cinc cèntims del què he llegit fins ara, a partir de fragments d'aquest llibre:
"Quan la mestra la corregeix, la Mireia ho copia perfectament. Per què? Perquè ara desapareix el problema originari; la Mireia és ben capaç de dibuixar les grafies que la senyoreta li ha escrit a la pissarra. De totes maneres, hi ha alguns alumnes que a la còpia també cometen errades. La raó està en què tot i que per nosaltres sembla que hagin d'utilitzar l'estratègia mirar com està escrit i copiar-ho, ells continuen utilitzant l'estratègia basada en el procés seqüencial de traduir en grafia el so que es repeteixen tot i que es tracta d'una estratègia que no els és eficaç." "la seva planificació no està actuant eficaçment" "Fent un símil, podem tenir un Porsche amb una velocitat màxima de 300 Km/h però el seu conductor el fa córrer sense passar mai de 40 Km/h; tenim el potencial però no l'aprofitem"
"quan la Mireia hagi de tornar a enfrontar la tasca, recorrerà a l'estratègia que té interioritzada, tot i que no sigui eficaç"
"És important tenir en compte que molts nens tenen dificultats d'aprenentatge perquè no coneixen quin és el seu perfil cognitiu i quina és, per tant, la seva millor manera d'aprendre."
"És molt important veure l'errada com un fet positiu que permetrà a l'alumne aprendre quelcom i orientarà el docent quant a l'ajuda que li pot oferir. Cal, però, tenir en compte quin ha estat el procés mitjançant el qual s'ha produït l'errada, evitant caure en el simplisme d'explicar l'errada partint només de l'observació del fet. Cal, doncs, reflexionar"
"gran importància del procés de planificació en l'explicació de moltes errades que els nostres alumnes cometen a les aules."
"Cognició i emoció es donen de la mà mitjançant el procés cognitiu de planificació"
Bé de moment amb això n'hi ha prou, més endavant posaré altres fragments que serveixin per fer-vos una idea del llibre.
Les activitats per tal de conèixer aquesta prova que em vaig plantejar en el meu pla de treball eren, d'una banda que algú del centre m'expliqués una mica com funcionava i en què consisteix, i de l'altre, llegir informació.
Al centre m'han explicat com funciona tenint en compte les limitacions de temps que tenim, les parts amb que consta, com s'entren les dades a l'ordinador, com cal llegir els resultats... A més a més m'han recomanat un llibre que m'estic llegint i que us vull recomanar perquè trobo força interessant i amè:
La senzillesa d'aprendre. Una visió pràctica de les dificultats d'aprenentatge. Carme Timoneda. CCG Edicions.
Carme Timoneda és una professora de la Universitat de Girona i presidenta de la fundació Carme Vidal Xifre de neuropsicopedagogia. Desenvolupa una tasca investigadora centrada en el Diagnòstic educatiu en la vesant cognitiva i emocional.
Aquest llibre explica com és d'important aquesta part emocional i què ens pot explicar. Explica quina informació ens ofereix el DN-CAS i com cal interpretar-la; i tot això amb exemples pràctics que fa que sigui un llibre que penso que val la pena llegir.
Us vull fer cinc cèntims del què he llegit fins ara, a partir de fragments d'aquest llibre:
"Quan la mestra la corregeix, la Mireia ho copia perfectament. Per què? Perquè ara desapareix el problema originari; la Mireia és ben capaç de dibuixar les grafies que la senyoreta li ha escrit a la pissarra. De totes maneres, hi ha alguns alumnes que a la còpia també cometen errades. La raó està en què tot i que per nosaltres sembla que hagin d'utilitzar l'estratègia mirar com està escrit i copiar-ho, ells continuen utilitzant l'estratègia basada en el procés seqüencial de traduir en grafia el so que es repeteixen tot i que es tracta d'una estratègia que no els és eficaç." "la seva planificació no està actuant eficaçment" "Fent un símil, podem tenir un Porsche amb una velocitat màxima de 300 Km/h però el seu conductor el fa córrer sense passar mai de 40 Km/h; tenim el potencial però no l'aprofitem"
"quan la Mireia hagi de tornar a enfrontar la tasca, recorrerà a l'estratègia que té interioritzada, tot i que no sigui eficaç"
"És important tenir en compte que molts nens tenen dificultats d'aprenentatge perquè no coneixen quin és el seu perfil cognitiu i quina és, per tant, la seva millor manera d'aprendre."
"És molt important veure l'errada com un fet positiu que permetrà a l'alumne aprendre quelcom i orientarà el docent quant a l'ajuda que li pot oferir. Cal, però, tenir en compte quin ha estat el procés mitjançant el qual s'ha produït l'errada, evitant caure en el simplisme d'explicar l'errada partint només de l'observació del fet. Cal, doncs, reflexionar"
"gran importància del procés de planificació en l'explicació de moltes errades que els nostres alumnes cometen a les aules."
"Cognició i emoció es donen de la mà mitjançant el procés cognitiu de planificació"
Bé de moment amb això n'hi ha prou, més endavant posaré altres fragments que serveixin per fer-vos una idea del llibre.
divendres, 12 d’abril del 2013
AVALUACIÓ COGNITIVA
22/3/2013 I 9/4/2013
Es va començar amb el WISC-IV que encara no se li ha acabat de passar. Aquesta prova es pot passar dels 6 fins als 16 anys. Aquesta prova avalua la capacitat cognitiva global i quatre dominis específics que permeten fer un anàlisis més detallat dels processos cognitius.
En total són 15 proves, de les quals 5 són opcionals. Es tracta de puntuacions que finalment donen un Coeficient Intel·lectual i Quatre índex (Comprensió verbal, raonament perceptiu, memòria de treball i velocitat de processament).
El primer dia que l'X va assistir al centre, es va començar fent
l'avaluació cognitiva. Amb l'avaluació cognitiva es pretén:
-Avaluar
la intel·ligència de l'X relacionada amb la capacitat d'aprendre (sobretot
atenció i memòria).
-Avaluar la
capacitat intel·lectual mesurada amb el CI.
Es va començar amb el WISC-IV que encara no se li ha acabat de passar. Aquesta prova es pot passar dels 6 fins als 16 anys. Aquesta prova avalua la capacitat cognitiva global i quatre dominis específics que permeten fer un anàlisis més detallat dels processos cognitius.
En total són 15 proves, de les quals 5 són opcionals. Es tracta de puntuacions que finalment donen un Coeficient Intel·lectual i Quatre índex (Comprensió verbal, raonament perceptiu, memòria de treball i velocitat de processament).
La prova és força llarga i penso que cal presentar-li molt bé a la persona a qui li estàs passant, en primer lloc has d'aconseguir que no se senti avaluat, inspeccionat, sinó que es mostri participatiu i amb ganes de fer-ho bé. Així m'ha agradat molt veure com ho passen al centre, com els ho presenten, i com de tant en tant els distreuen perquè no es faci tant pesat parlant de coses que els agradin, de l'escola, de casa, etc. També mentrestant responen el munt de preguntes que se'ls ha de fer es pot fer una activitat que no requereixi pensar però que distregui una mica com pot ser fer enfilar boles en un cordill.
Us deixo alguna mostra del WISC-IV per veure en què consisteix.
SEGUIMENT DEL CAS
MARÇ
Una de les meves finalitats durant les pràctiques era seguir el cas d' X. Ara m'adono que al planificar les fases en el meu preprojecte vaig ésser molt agosarada ja que vaig plantejar-me seguir tota l'avaluació del cas i fins i tot la correcció i interpretació de les proves i l'enfocament de la intervenció posterior.
Ara, però, després d'unes setmanes assistint al centre veig que no és possible. Per una banda els pares van decidir que només vingués un dia a la setmana, i d'altra banda dos dies no ha vingut, per tant es va retardant l'avaluació. A més a més el meu tutor de pràctiques corregeix les proves quan té un forat o a casa, fet que fa impossible que jo pugui ser-hi, tot i que algun dia he vist altres correccions de proves, en funció de si sóc o no al centre. Però bé, les coses no sempre són com un es planteja, així que m'he de basar amb el que veig!
El primer que es va fer és un recull de dades de l'escola (entrevista amb la tutora) i la família (entrevista amb els pares) de les quals, en faré quatre pinzellades:
El motiu de la consulta és perquè detecten problemes de concentració, té dificultats per entendre el que llegeix, i es despista molt ràpidament. A casa no fa massa cas, quan se li demana algo diu que no vol, no fa els deures... I a l'escola torna els examens amb blanc, és immadur, és relaciona amb un grup limitat... Tot i així es mostra feliç, és ordenat a casa i no és conflictiu.
D'aquestes entrevistes es vol aconseguir el màxim d'informació de la vida de l'X, des que va néixer fins ara, si es creu que aquesta informació pot ajudar a entendre què li passa.
Després de conèixer l'X, en dos ocasions, es fa difícil percebre tot això que en diuen, ja que es va mostrar molt atent, interessat i obert en ambdós casos. És evident que les persones s'han de conèixer i que en diferents situacions actuem de manera molt diferent.
Una de les meves finalitats durant les pràctiques era seguir el cas d' X. Ara m'adono que al planificar les fases en el meu preprojecte vaig ésser molt agosarada ja que vaig plantejar-me seguir tota l'avaluació del cas i fins i tot la correcció i interpretació de les proves i l'enfocament de la intervenció posterior.
Ara, però, després d'unes setmanes assistint al centre veig que no és possible. Per una banda els pares van decidir que només vingués un dia a la setmana, i d'altra banda dos dies no ha vingut, per tant es va retardant l'avaluació. A més a més el meu tutor de pràctiques corregeix les proves quan té un forat o a casa, fet que fa impossible que jo pugui ser-hi, tot i que algun dia he vist altres correccions de proves, en funció de si sóc o no al centre. Però bé, les coses no sempre són com un es planteja, així que m'he de basar amb el que veig!
El primer que es va fer és un recull de dades de l'escola (entrevista amb la tutora) i la família (entrevista amb els pares) de les quals, en faré quatre pinzellades:
El motiu de la consulta és perquè detecten problemes de concentració, té dificultats per entendre el que llegeix, i es despista molt ràpidament. A casa no fa massa cas, quan se li demana algo diu que no vol, no fa els deures... I a l'escola torna els examens amb blanc, és immadur, és relaciona amb un grup limitat... Tot i així es mostra feliç, és ordenat a casa i no és conflictiu.
D'aquestes entrevistes es vol aconseguir el màxim d'informació de la vida de l'X, des que va néixer fins ara, si es creu que aquesta informació pot ajudar a entendre què li passa.
Després de conèixer l'X, en dos ocasions, es fa difícil percebre tot això que en diuen, ja que es va mostrar molt atent, interessat i obert en ambdós casos. És evident que les persones s'han de conèixer i que en diferents situacions actuem de manera molt diferent.
dilluns, 25 de març del 2013
APROXIMACIÓ AL DN-CAS
Dijous 21/3/2013: FASE 7
Aquest dijous, durant una estoneta que ens vam quedar a última hora, una companya del centre em va explicar per sobre en què consisteix el DN-CAS. De fet he vist que per conèixer bé aquesta prova cal dedicar-hi molt de temps, cosa que no serà possible. Tot i així encara que sigui per sobre, em sembla força interessant, sobretot per la informació que t'aporta.
Durant aquesta estona em plantejava:
-Conèixer les parts de la prova i els resultats.
Per això em va ensenyar les quatre parts en que es divideix la prova (plantejament, seqüencial, simultani i atenció) i dins d'aquestes parts quines proves hi ha. Finalment la pàgina de resultats, que actualment només entrats a l'ordinador aquest et fa els càlculs i t'imprimeix els resultats i una gràfica. Em va servir almenys, per si veig passar-ne un un dia d'aquests no anar tant perduda!!
Us faré cinc cèntims del que vaig aprendre a trets molt generals, i així podeu veure en què consisteix:
Us faré cinc cèntims del que vaig aprendre a trets molt generals, i així podeu veure en què consisteix:
|
ESCALA
|
DEFINICIÓ
|
SUBTESTS
|
DEFINICIÓ
|
|
PLANIFICACIÓ
|
S’usa per seleccionar, aplicar i
avaluar possibles solucions als problemes.
|
Aparellar
números
|
Aparellar números iguals per files.
|
|
Planificació
de codis
|
Sota cada lletra han d’omplir l’espai
amb els símbols corresponents.
|
||
|
Planificació
de connexions
|
Enllaçar números distribuïts a l’atzar
en ordre (número i lletra) successiu.
|
||
|
SIMULTANI
|
Ajuda a arribar al tot perceptiu o
conceptual a través d’estímuls separats.
|
Matrius
no verbals
|
Descobrir la solució a una analogia no
verbal presentada en forma de matriu.
|
|
Relacions
espacio-verbals
|
Relacionar instruccions orals amb
relacions espacials dibuixades.
|
||
|
Memòria
de figures
|
Es mostra 5 segons una figura geomètrica,
que després ha d’identificar.
|
||
|
ATENCIÓ
|
Procés cognitiu que fa que el subjecte
es centre en un estímul concret evitant aquells irrellevants.
|
Atenció
expressiva
|
A partir de dibuixos d’animals o
colors, segons l’edat, han de respondre atenent únicament els estímuls
correctes.
|
|
Cercar
números
|
S’han de subratllar els números
indicats en un full ple de
distractors.
|
||
|
Atenció
receptiva
|
Subratllar figures iguals per les
seves característiques físiques i després lèxiques.
|
||
|
SEQÜENCIAL
|
El subjecte integra els estímuls en un
ordre per tal de comprendre el seu significat.
|
Sèries
de paraules
|
Repetir paraules monosíl·labes que es
llegeixen una/segon.
|
|
Repetició
de frases
|
Repetir una frase presentada oralment que
tenen un conflicte semàntic.
|
||
|
Velocitat
de la parla (5 – 7 anys)
|
Es llegeixen sèries de tres paraules que
cal repetir en ordre deu vegades.
|
||
|
Preguntes
sobre les frases (8 – 17 anys)
|
Respondre preguntes sobre les frases
presentades al subtest Repetició de
frases.
|
De moment això és una primera pinzellada, quan ho pugui veure a la pràctica segurament ho entendré millor!
Bona setmana santa a tothom!!
Bona setmana santa a tothom!!
VIU AUTISME
Dijous 14/3/2013
Aquest dijous van tancar una mica aviat el centre per assistir a una xerrada on presentaven una associació de familiars de persones amb TEA i TGD a la comarca. Així que vaig decidir anar-hi ja que per mi el tema de l'autisme és molt desconegut i durant les pràctiques en podré conèixer algun cas.
La xerrada a càrrec de Paco Jiménez, catedràtic d'Educació Especial de la UdG, i Carme Hortal, coordinadora del SEETDIC (Servei Educatiu Específic de Trastorns del desenvolupament i conducta) va voler acostar a les persones assistents a un món complex i va donar la sensació que encara força desconegut. La xerrada va acabar enfocada sobretot des de l'àmbit escolar i potser els companys del centre esperaven que concretessin més en l'ampli ventall dels TEA.
Si a algú l'interessa us enllaço la pàgina on es pot trobar un breu resum de la xerrada Viu Autisme.
EL MEU PROJECTE
Bon dia!! Aquí comença el meu petit bloc de pràctiques. Durant un parell de mesos anotaré en aquest diari les meves experiències al voltant del coneixement de la psicopedagogia.
Els meus reptes són dos: veure durant el màxim de temps un cas, des que arriba al centre psicopedagògic per problemes d'aprenentatge i conèixer per sobre, ja que d'això en fan assignatures de la universitat, com funciona el DN-CAS, una prova que avalua la capacitat cognitiva dels alumnes. Per això faré les pràctiques en un centre privat de psicopedagogia.
Potser els objectius generals que em plantejo en relació a aquests dos aspectes són els següents:
-Aprendre quin ventall de possibilitats tenim per fer el diagnòstic a un alumne que presenta certes dificultats a l'escola.
-Decidir junt amb la tutora de pràctiques, un pla de treball a seguir, quines proves passar i quan, i perquè.
-Conèixer diferents proves, què avaluen i com s'interpreten, i amb més detall el DN-CAS.
-Tenir clar el pas de tenir una muntanya d'informació i passar a fer el treball amb l'alumne. Per què treballarem d'aquesta manera? Sobretot cap on enfoquem la intervenció a partir de les dades del DN-CAS.
-Valorar els casos observats de manera positiva, amb convicció de que les intervencions que es fan valen la pena i aprendre que totes les persones som diferents davant els aprenentatges i no per això uns són millors que els altres.
-Un cop finalitzades les pràctiques, haver ampliat el meu coneixement en relació a aquests aspectes i veure que em servirà en un futur.
Finalment i per no allargar més aquesta introducció, vull afegir que em basaré, all llarg de les intervencions al bloc, amb les fases que m'he plantejat dur a terme al centre. Per això les anomeno a continuació:
D'altra banda si considero afegir altres aspectes interessants també ho faré. Apa bon semestre!!
Els meus reptes són dos: veure durant el màxim de temps un cas, des que arriba al centre psicopedagògic per problemes d'aprenentatge i conèixer per sobre, ja que d'això en fan assignatures de la universitat, com funciona el DN-CAS, una prova que avalua la capacitat cognitiva dels alumnes. Per això faré les pràctiques en un centre privat de psicopedagogia.
Potser els objectius generals que em plantejo en relació a aquests dos aspectes són els següents:
-Aprendre quin ventall de possibilitats tenim per fer el diagnòstic a un alumne que presenta certes dificultats a l'escola.
-Decidir junt amb la tutora de pràctiques, un pla de treball a seguir, quines proves passar i quan, i perquè.
-Conèixer diferents proves, què avaluen i com s'interpreten, i amb més detall el DN-CAS.
-Tenir clar el pas de tenir una muntanya d'informació i passar a fer el treball amb l'alumne. Per què treballarem d'aquesta manera? Sobretot cap on enfoquem la intervenció a partir de les dades del DN-CAS.
-Valorar els casos observats de manera positiva, amb convicció de que les intervencions que es fan valen la pena i aprendre que totes les persones som diferents davant els aprenentatges i no per això uns són millors que els altres.
-Un cop finalitzades les pràctiques, haver ampliat el meu coneixement en relació a aquests aspectes i veure que em servirà en un futur.
Finalment i per no allargar més aquesta introducció, vull afegir que em basaré, all llarg de les intervencions al bloc, amb les fases que m'he plantejat dur a terme al centre. Per això les anomeno a continuació:
- Avaluació cognitiva.
- Avaluació de la conducta i la personalitat.
- Avaluació de la lectoescriptura.
- Recull de la informació escolar, familiar i de serveis externs.
- Interpretació de les proves.
- Objectius i com s'enfoca la intervenció.
- Aproximació al DN-CAS.
- Aplicació del DN-CAS.
- Interpretació del DN-CAS.
D'altra banda si considero afegir altres aspectes interessants també ho faré. Apa bon semestre!!
Subscriure's a:
Missatges (Atom)