CONCLUSIONS

Ara que puc donar el meu període de pràctiques per acabat penso que se m'ha fet més curt del que m'imaginava. Em va costar una mica arrencar, haig de reconèixer que em sentia com una intrusa en les primeres sessions que vaig estar al centre. Sense conèixer els professionals que hi treballen ni els nens i nenes, trobar-te de cop observant les intervencions que es fan, sense dir res, la veritat és que em feia sentir més aviat com un destorb. Però amb els dies vas coneixent els professionals, i els dono les gràcies per no fer-me sentir com una estranya ni una molèstia, vas coneixent els nens i nenes i t'obren una petita porta a observar el que estan fent, i així et sents més a gust i amb més ganes de tornar un altre dia i veure com està aquell nen o nena que vas veure fa una setmana.

M'ha agradat molt observar com es treballa en un centre psicopedagògic per conèixer més bé la diversitat d'alumnes que ens podem trobar a les aules, però d'un en un. A més a més aquesta experiència m'ha donat pautes per al meu dia a dia com a mestra, per exemple, conèixer millor en què consisteix la dislèxia i anar valorant si un alumne que tinc jo a l'aula pot ser-ho o no.
També he pogut conèixer més d'aprop el món de l'autisme, no sabia la gran diferència que hi pot haver dins dels trastorns de l'espectre autista. La veritat és que m'ha impactat força, com de complicat pot ser treballar amb alguns d'aquests nens i nenes, saber què cal o no cal fer, comprendre el seu món...
També veure nens amb problemes de caire emocional, sobretot per problemes familiars, com els voldries ajudar i ser conscient de que amb les retallades actuals en educació van minvant les beques i moltes famílies es queden sense aquestes ajudes.

És important comprendre les famílies, veure que darrera de cada nen i nena, hi ha una família que moltes vegades pateix, que no sap què fer, que les relacions de parelles es deterioren, que necessiten pautes, ser escoltants...

Al principi de les pràctiques volia observar com es treballa en un centre, què fer quan una família fa una demanda per tal de fer un diagnòstic al seu fill o filla. Per això també m'havia proposat conèixer algunes proves que ajuden fer aquest diagnòstic i, entre elles aprofundir en el DN-CAS.
Un cop finalitzades les pràctiques, penso doncs, que la finalitat que m'havia plantejat ha estat assolida. Ara, crec que sóc capaç de passar un DN-CAS a un nen o nena i fer-ne una petita interpretació. No sóc evidentment cap experta però tinc un mínim de coneixement. També conec altres proves i per a què serveixen. I a més amés he vist el dia a dia en un centre psicopedagogic, seguir alguns nens i nenes i veure quin treball es fa amb ells, m'ha donat pautes per si mai em trobo en aquesta situació.
Per tant penso que em puc donar per satisfeta.