FASE 7
Aquest missatge és la continuació d'un que vaig enviar el mes passat on us oferia quatre pinzellades del llibre que m'estava llegint La senzillesa d'aprendre. Doncs bé, ara que l'he acabat us explico una mica que més hi podeu trobar.
La segona part del llibre parla sobretot de la relació entre la cognició i l'emoció. Primer comença amb una base teòrica per finalment, acabar amb un seguit d'exemples pràctics de diferents nens i nenes. Cada un d'aquests casos comença explicant quina és la preocupació sobre aquell alumne (relacionada amb el món escolar) i mostra el resultat del DN-CAS per després, acabar fent la interpretació del que li passa i explicant com millora l'alumne/a amb una intervenció adequada.
Us poso alguns exemples extrets del llibre:
"les conductes emmascaradores tenen un orígen emocional inconscient i encaminades a l'autodefensa" "el cervell per justificar-les busca raons externes al nostre comportament."
"En general l'educació dóna molta importància al llenguatge verbal, però no es pot menysprear el corporal. Quan hi ha incongruència entre el llenguatge verbal i el corporal es dóna un doble missatge i preval el corporal."
"Quan el nostre bagatge de creences d'identitat té un marcat caràcter negatiu (sóc incapaç de fer..., sóc un inútil..., sóc un desastre..., etc.) és quan parlem d'una autoestima negativa." "el sentir emocional associat generarà molta inseguretat a la persona i es traduirà en una autoestima tan negativa que no només no li permetrà afrontar la vida d'una manera eficaç, sinó que farà que generi comportaments emmascaradors o de defensa, ja que les situacions seran copsades molt sovint com a perilloses."
"el lligam entre els processos cognitius i emocionals és el procés cognitiu de planificació" "S'aprèn a planificar. La planificació té el control de tot el procés"
Com que dóna tanta importància al procés de planificació us vull mostrar més o menys en què consisteix:
SITUACIÓ d'on sorgeixen les preguntes què faig? (tenint en compte les conseqüències) i Com ho faig? (tenint en compte si vaig bé).
"importància de la planificació tant pels aprenentatges com per la vida mateixa"
"a vegades bloquegem el cercle de planificació... per malestar conscient o inconscient" Si hi ha aquest bloqueig apareixen conductes automàtiques de defensa que s'anomenen emmascaradores.
"A vegades un baix diagnòstic no té un orígen cognitiu sinó emocional. Per això cal anar més enllà del que observem i veure què origina la conducta"
"És molt improbable que hi hagi una desviació neurològica de base que només afecti el procés cognitiu de planificació; en canvi, sí que sabem que la relació emoció - cognició es produeix bàsicament a través d'aquest procés cognitiu." Per tant una baixa planificació pot dir que hi ha un problema emocional.
"Quan la planificació i l'atenció estan per sota d'una desviació típica respecte del procés cognitiu simultani, ens indica la implicació d'un important component emocional en el funcionament cognitiu."
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada