AVALUACIÓ DE LA PERSONALITAT

24 / 4 / 2013     FASE 2

La setmana passava per tal d'acabar l'avaluació de la personalitat vam fer entre d'altres proves el dibuix de la família i la Figura de Rey.

M'agradaria explicar breument en què consisteix la Figura de Rey, ja que el dibuix de la família prefereixo explicar-lo un cop interpretat per la psicòloga del centre.

Aquesta la va dissenyar el psicòleg suís André Rey l'any 1941. Es va dissenyar per tal d'investigar l'organització perceptiva i la memòria visual en individus amb lesió cerebral. El que s'observa és la capacitat d'organització i planificació d'estratègies per resoldre problemes, així com la capacitat visual-constructiva. 

Es tracta d'una figura complexa integrada per diverses formes, segments de línies i altres elements.


El nen o nena l'ha de copiar en un full en blanc sense límit de temps. Després de distreure'l durant un temps se li demani que la reprodueixi, aquest cop sense veure l'original.

Abans de veure com l'X reproduïa la figura ho havia vist en un altre nen, i vam quedar sorpreses de com va aconseguir de fer-la pràcticament igual que l'original.

AVALUACIÓ DE LA PERSONALITAT

22 / 4 /2013 FASE 2

Dilluns d'aquesta setmana, mentrestant l'X contestava les preguntes del TAMAI, li vam demanar que fes un dibuix d'una casa, d'un arbre i d'una persona, tots ells en fulls diferents. Aquesta prova és l'HTP i l'explicaré més endavant.
La finalitat era fer un recull del màxim d'informació per fer l'avaluació de la personalitat.

Us deixo unes quantes preguntes del TAMAI perquè us feu una idea de en què consisteix aquesta prova. La resposta a les preguntes sempre ha de ser sí o no:

-Me gustaría nacer de nuevo y ser distinto de como soy.
-Los demás son más fuertes que yo.
-Creo que soy malo.
-Me fastidia estudiar.
-Me da igual saber que no saber.
-Prefiero cambiar de colegio.
-Jugando solo estoy más a gusto.

Hi ha preguntes semblants però formulades de manera diferent, així es pot veure si hi ha molta contradicció.

A l'X li agrada molt dibuixar, així que li va passar l'estona molt ràpid i a més a més em va sorprendre com contestava les preguntes; si dubtava un xic parava de dibuixar uns segons i responia amb seguretat.

TAMAI
Aquesta prova té la finalitat última de comprendre i ajudar millor als nens i nenes. Per això es demana que responguin amb el màxim de sinceritat; són respostes molt personals.

HTP
Es tracta d'una tècnica projectiva, és a dir que qui fa el dibuix projecta com es veu ell mateix, com li agradaria ser, quina és la seva personalitat i les seves àrees d'interès.
L'X, en aquest cas, no sap què s'avalua, no són preguntes directes les quals pot respondre i intuir com ha d'emmascarar la resposta (seria més el cas del TAMAI).
L'objectiu és avaluar els aspectes emocionals, conductuals i fins intel·lectuals.

Personalment tinc ganes de veure com s'interpreta un dibuix. En el cas del TAMAI s'entren les dades a l'ordinador i aquest et fa els càlculs, tot i que cal fer-ne una interpretació. Però en l'HTP és el mateix psicopedagog o psicòleg qui n'ha d'extreure tota la informació i em costa d'imaginar que un dibuix et pugui donar tanta informació o que sigui fiable.

He buscat informació i les característiques del dibuix s'associen amb l'alta probabilitat de presentar un tret de personalitat. Tot i ser una alta probabilitat cal ser molt prudents! Cal tenir presents que el nen o nena es troba en canvi constant i no és fàcil saber què pensa i perquè actua de determinada manera. Per tant hi ha aspectes que poden ser deguts a circumstàncies personals que està vivint i no aspectes arrelats de la personalitat. Per tot això aquesta prova mai s'ha d'utilitzar com a única sinó complementada amb d'altres.

AVALUACIÓ COGNITIVA

22 / 4 /13   FASE 1

Finalment he vist com la meva tutora de pràctiques li passava la prova DN-CAS a l'X.
Conèixer aquesta prova és un dels objectius de les meves pràctiques, però d'altra banda també ens ha servit per fer l'avaluació cognitiva a l'X. 

Per a fer-ho hem tardat dues sessions. Jo he ajudat a cronometrar el temps, ja que la major part de proves tenen un temps establert, i també he ajudat a anotar en el full de respostes per finalment fer la correcció i extreure la informació que busquem. Són proves que poden resultar a vegades feixugues pels nens i nenes així que cal anar-los animant: per exemple dient que ho fan molt i molt bé, descansant una estona per parlar d'algun tema que els interessi o fins i tot picant alguna cosa per menjar. Hem de tenir en compte que els nens han estat tot el dia a l'escola i fins i tot, n'hi ha que abans de venir al centre, han fet alguna activitat esportiva.

En un altre missatge vaig explicar les parts del DN-CAS: planificació, simultani, seqüencial i atenció.
El temps és necessari en algunes proves ja que també, al entrar les dades a l'ordinador, aquest té en compte l'edat, els encerts i el temps. Això és perquè en el cas de l'X li passem les proves de 8 a 17 anys, però aquesta franja d'edat és molt àmplia!!

En el cas de l'X, per exemple, li va encantar la prova de memoritzar figures, i tot i que era tard i estava força cansat, va mostrar molt interès i fins i tot s'ho va passar molt bé, tant que després li vam ensenyar una mica a la seva mare.
Aquesta prova consisteix en mostrar un seguit de figures geomètriques, cada una d'elles deu segons, i llavors les ha de reproduir en un full on hi ha moltes línies que dificulten aquesta reproducció.

Al passar aquesta prova he vist que les instruccions són molt estrictes. Hi ha un llibret que explica el temps exacte, què has de dir als nens, què has d'observar a més a més d'anotar les respostes... Tot i així la meva tutora em va explicar que amb l'experiència ho adaptes una mica a la teva manera, en el seu cas no llegeix què cal dir exacte sinó que mira que el nen o nena ho hagi entès, en la prova de memoritzar figures per exemple, no conta els cinc minuts exactes sinó que ho fa més o menys, no cal observar tots els ítems de cada prova ja que tampoc fan variar tant el resultat, hi ha persones que per no pressionar als nens amaguen el cronòmetre, altres no, etc.

AVALUACIÓ COGNITIVA

15/ 4/2013   FASE 1

Ahir vaig veure acabar de passar el WISC a l'X: endevinalles, ratllar els animals d'entre dos pàgines de petites imatges i problemes de càlcul mental.

Un cop acabat vaig poder observar com s'avalua l'atenció: atenció selectiva i atenció sostinguda. Les proves que es van passar a l'X van ser:

- El test de cares per avaluar l'atenció selectiva. L'atenció selectiva seria seleccionar un element de la resta i ignorar les distraccions. Així doncs el test de cares ens pot donar pistes de com l'alumne pot memoritzar o estar al cas a classe si allò que es diu l'interessa.
La prova consta de 60 elements gràfics, que són cares agrupades de tres en tres, de les quals una és diferent i cal ratllar.

- El CSAT per avaluar l'atenció sostinguda. Aquesta vol dir mantenir l'atenció en una activitat perllongada i és l'atenció necessària per escoltar a classe.
Aquesta prova s'ha de fer a l'ordinador, i consisteix en un seguit de números que van apareixent de forma intermitent sobre un fons negre. Qui fa la prova ha de clicar sempre que apareixi un 3 darrera un 6. El problema és que és una prova que dura gairebé 8 minuts i es fa molt llarga.

Corregir les dues proves és molt senzill, la primera es pot corregir ràpidament amb una plantilla i la segona la corregeix el mateix programa informàtic.
Els resultats de les dos proves que X va fer, van ser molt diferents, ja que l'atenció selectiva va sortir molt bé al contrari que la sostinguda. Sense saber perquè tenim una pista de perquè a la classe els resultats no són bons!
Però jo pensava amb mi realitzant la prova i en primer lloc crec que l'hora del dia pot afectar en els resultats, a última hora de la tarda tots estem més cansats, i d'altra banda vaig pensar que potser els meus resultats també haguessin estat baixos. No sé, penso que la motivació dels alumnes dins les aules també juga un paper important, i això passa amb els adults. Si no t'interessa una tasca és més difícil prestar-hi atenció de forma continuada. Però això ha d'implicar fracàs escolar? Ara cal veure cap on s'ha d'enfocar la intervenció perquè els resultats millorin!

APROXIMACIÓ AL DN-CAS

FASE 7

Les activitats per tal de conèixer aquesta prova que em vaig plantejar en el meu pla de treball eren, d'una banda que algú del centre m'expliqués una mica com funcionava i en què consisteix, i de l'altre, llegir informació.

Al centre m'han explicat com funciona tenint en compte les limitacions de temps que tenim, les parts amb que consta, com s'entren les dades a l'ordinador, com cal llegir els resultats... A més a més m'han recomanat un llibre que m'estic llegint i que us vull recomanar perquè trobo força interessant i amè:

La senzillesa d'aprendre. Una visió pràctica de les dificultats d'aprenentatge. Carme Timoneda. CCG Edicions.

Carme Timoneda és una professora de la Universitat de Girona i presidenta de la fundació Carme Vidal Xifre de neuropsicopedagogia. Desenvolupa una tasca investigadora centrada en el Diagnòstic educatiu en la vesant cognitiva i emocional.
Aquest llibre explica com és d'important aquesta part emocional i què ens pot explicar. Explica quina informació ens ofereix el DN-CAS i com cal interpretar-la; i tot això amb exemples pràctics que fa que sigui un llibre que penso que val la pena llegir.

Us vull fer cinc cèntims del què he llegit fins ara, a partir de fragments d'aquest llibre:

"Quan la mestra la corregeix, la Mireia ho copia perfectament. Per què? Perquè ara desapareix el problema originari; la Mireia és ben capaç de dibuixar les grafies que la senyoreta li ha escrit a la pissarra. De totes maneres, hi ha alguns alumnes que a la còpia també cometen errades. La raó està en què tot i que per nosaltres sembla que hagin d'utilitzar l'estratègia mirar com està escrit i copiar-ho, ells continuen utilitzant l'estratègia basada en el procés seqüencial de traduir en grafia el so que es repeteixen tot i que es tracta d'una estratègia que no els és eficaç." "la seva planificació no està actuant eficaçment" "Fent un símil, podem tenir un Porsche amb una velocitat màxima de 300 Km/h però el seu conductor el fa córrer sense passar mai de 40 Km/h; tenim el potencial però no l'aprofitem"

"quan la Mireia hagi de tornar a enfrontar la tasca, recorrerà a l'estratègia que té interioritzada, tot i que no sigui eficaç"

"És important tenir en compte que molts nens tenen dificultats d'aprenentatge perquè no coneixen quin és el seu perfil cognitiu i quina és, per tant, la seva millor manera d'aprendre."

"És molt important veure l'errada com un fet positiu que permetrà a l'alumne aprendre quelcom i orientarà el docent quant a l'ajuda que li pot oferir. Cal, però, tenir en compte quin ha estat el procés mitjançant el qual s'ha produït l'errada, evitant caure en el simplisme d'explicar l'errada partint només de l'observació del fet. Cal, doncs, reflexionar"

"gran importància del procés de planificació en l'explicació de moltes errades que els nostres alumnes cometen a les aules."

"Cognició i emoció es donen de la mà mitjançant el procés cognitiu de planificació"


Bé de moment amb això n'hi ha prou, més endavant posaré altres fragments que serveixin per fer-vos una idea del llibre.

AVALUACIÓ COGNITIVA

22/3/2013 I 9/4/2013

El primer dia que l'X va assistir al centre, es va començar fent l'avaluació cognitiva. Amb l'avaluació cognitiva es pretén:

-Avaluar la intel·ligència de l'X relacionada amb la capacitat d'aprendre (sobretot atenció i memòria).

-Avaluar la capacitat intel·lectual mesurada amb el CI. 

Es va començar amb el WISC-IV que encara no se li ha acabat de passar. Aquesta prova es pot passar dels 6 fins als 16 anys. Aquesta prova avalua la capacitat cognitiva global i quatre dominis específics que permeten fer un anàlisis més detallat dels processos cognitius.
En total són 15 proves, de les quals 5 són opcionals. Es tracta de puntuacions que finalment donen un Coeficient Intel·lectual i Quatre índex (Comprensió verbal, raonament perceptiu, memòria de treball i velocitat de processament).

La prova és força llarga i penso que cal presentar-li molt bé a la persona a qui li estàs passant, en primer lloc has d'aconseguir que no se senti avaluat, inspeccionat, sinó que es mostri participatiu i amb ganes de fer-ho bé. Així m'ha agradat molt veure com ho passen al centre, com els ho presenten, i com de tant en tant els distreuen perquè no es faci tant pesat parlant de coses que els agradin, de l'escola, de casa, etc. També mentrestant responen el munt de preguntes que se'ls ha de fer es pot fer una activitat que no requereixi pensar però que distregui una mica com pot ser fer enfilar boles en un cordill. 

Us deixo alguna mostra del WISC-IV per veure en què consisteix.

SEGUIMENT DEL CAS

MARÇ

Una de les meves finalitats durant les pràctiques era seguir el cas d' X. Ara m'adono que al planificar les fases en el meu preprojecte vaig ésser molt agosarada ja que vaig plantejar-me seguir tota l'avaluació del cas i fins i tot la correcció i interpretació de les proves i l'enfocament de la intervenció posterior.
Ara, però, després d'unes setmanes assistint al centre veig que no és possible. Per una banda els pares van decidir que només vingués un dia a la setmana, i d'altra banda dos dies no ha vingut, per tant es va retardant l'avaluació. A més a més el meu tutor de pràctiques corregeix les proves quan té un forat o a casa, fet que fa impossible que jo pugui ser-hi, tot i que algun dia he vist altres correccions de proves, en funció de si sóc o no al centre. Però bé, les coses no sempre són com un es planteja, així que m'he de basar amb el que veig!

El primer que es va fer és un recull de dades de l'escola (entrevista amb la tutora) i la família (entrevista amb els pares) de les quals, en faré quatre pinzellades:

El motiu de la consulta és perquè detecten problemes de concentració, té dificultats per entendre el que llegeix, i es despista molt ràpidament. A casa no fa massa cas, quan se li demana algo diu que no vol, no fa els deures... I a l'escola torna els examens amb blanc, és immadur, és relaciona amb un grup limitat... Tot i així es mostra feliç, és ordenat a casa i no és conflictiu.

D'aquestes entrevistes es vol aconseguir el màxim d'informació de la vida de l'X, des que va néixer fins ara, si es creu que aquesta informació pot ajudar a entendre què li passa.

Després de conèixer l'X, en dos ocasions, es fa difícil percebre tot això que en diuen, ja que es va mostrar molt atent, interessat i obert en ambdós casos. És evident que les persones s'han de conèixer i que en diferents situacions actuem de manera molt diferent.