Ara que puc donar el meu període de pràctiques per acabat penso que se m'ha fet més curt del que m'imaginava. Em va costar una mica arrencar, haig de reconèixer que em sentia com una intrusa en les primeres sessions que vaig estar al centre. Sense conèixer els professionals que hi treballen ni els nens i nenes, trobar-te de cop observant les intervencions que es fan, sense dir res, la veritat és que em feia sentir més aviat com un destorb. Però amb els dies vas coneixent els professionals, i els dono les gràcies per no fer-me sentir com una estranya ni una molèstia, vas coneixent els nens i nenes i t'obren una petita porta a observar el que estan fent, i així et sents més a gust i amb més ganes de tornar un altre dia i veure com està aquell nen o nena que vas veure fa una setmana.
M'ha agradat molt observar com es treballa en un centre psicopedagògic per conèixer més bé la diversitat d'alumnes que ens podem trobar a les aules, però d'un en un. A més a més aquesta experiència m'ha donat pautes per al meu dia a dia com a mestra, per exemple, conèixer millor en què consisteix la dislèxia i anar valorant si un alumne que tinc jo a l'aula pot ser-ho o no.
També he pogut conèixer més d'aprop el món de l'autisme, no sabia la gran diferència que hi pot haver dins dels trastorns de l'espectre autista. La veritat és que m'ha impactat força, com de complicat pot ser treballar amb alguns d'aquests nens i nenes, saber què cal o no cal fer, comprendre el seu món...
També veure nens amb problemes de caire emocional, sobretot per problemes familiars, com els voldries ajudar i ser conscient de que amb les retallades actuals en educació van minvant les beques i moltes famílies es queden sense aquestes ajudes.
És important comprendre les famílies, veure que darrera de cada nen i nena, hi ha una família que moltes vegades pateix, que no sap què fer, que les relacions de parelles es deterioren, que necessiten pautes, ser escoltants...
Al principi de les pràctiques volia observar com es treballa en un centre, què fer quan una família fa una demanda per tal de fer un diagnòstic al seu fill o filla. Per això també m'havia proposat conèixer algunes proves que ajuden fer aquest diagnòstic i, entre elles aprofundir en el DN-CAS.
Un cop finalitzades les pràctiques, penso doncs, que la finalitat que m'havia plantejat ha estat assolida. Ara, crec que sóc capaç de passar un DN-CAS a un nen o nena i fer-ne una petita interpretació. No sóc evidentment cap experta però tinc un mínim de coneixement. També conec altres proves i per a què serveixen. I a més amés he vist el dia a dia en un centre psicopedagogic, seguir alguns nens i nenes i veure quin treball es fa amb ells, m'ha donat pautes per si mai em trobo en aquesta situació.
Per tant penso que em puc donar per satisfeta.
dijous, 23 de maig del 2013
INTERPRETACIÓ DE LES PROVES
21 /5 /13 FASE 5
Un cop tenim totes les proves d'X, cal interpretar-les en conjunt per tal d'elaborar l'informe que s'ha de presentar als pares i que servirà de base per a la futura intervenció, si és que n'hi ha. L'objectiu és tenir una base objectiva per enfocar la intervenció.
Aquest dimarts va ser el meu últim dia de pràctiques i el centre encara no ha elaborat l'informe. De fet la persona que s'encarrega de fer-ho vol recollir més informació de l'escola (de moment només ha parlat amb la tutora per telèfon i té el recull de notes de tots els cursos). Des del centre es dóna molta importància a la informació que aporta l'escola a nivell de conèixer bé l'alumne i la família. Per tant em perdré l'última part del cas, tot i que hem quedat que puc tornar-hi un altre dia i acabar de veure l'informe i conèixer com ha anat amb els pares d'X.
Per ser l'últim dia, el repte que em van posar no va ser petit. La tutora de pràctiques em va demanar que interpretés els dibuixos que havia fet X de la casa, l'arbre i la persona. Sincerament ja els vaig dir que no ho havia fet mai però evidentment em van respondre que així se n'aprèn i ho vaig intentar. Vaig seguir pas a pas les pautes de correcció d'aquestes proves. Per exemple si la casa era gran o petita, a quina part del full estava situada, si tenia fum, si la porta era oberta o tancada, si hi havia línia del terra.... Si la persona tenia els ulls grossos o petits, si tenia braços o no, si tenia òrgans interns o no... Si l'arbre tenia arrels o no, si el tronc era llarg, si la copa tenia forma de núvol... . Tots aquests detalls tenen un significat tot i que no s'ha d'interpretar al peu de la lletra però si que et pot aportar informació.
De fet amb els diferents dibuixos vaig trobar que apareixia diverses vegades l'aïllament, el malestar a casa, d'inadaptació, la impulsivitat...
Després de trencar-me les banyes amb els dibuixos ho vam mirar conjuntament amb la tutora de pràctiques i a més a més vam mirar els dibuixos de la família inventada i de la família de veritat. Aquesta vegada però sense pautes, només sabent quatre coses d'X (per els dibuixos, per les trobades que hem fet, allò que ens ha explicat...). La veritat és que em va semblar molt interessant, poder estar parlant les dues sobre uns dibuixos que pots pensar que són la mar d'innocents i tot el que em vam arribar a treure!!! A X li agrada molt dibuixar i el dibuix de la família inventada tenia molts personatges, però en definitiva la majoria eren del seu món real ja que tenien noms.
I finalment per ajudar a la tutora a elaborar l'informe vam contrastar tot allò que havíem dit entre les dues ( a partir de fer un cop d'ull als resultats d'algunes proves com el WISC, el TAMAI, el DN-CAS...i els diferents dibuixos ), amb els informes trimestrals de l'escola, i així vam poder observar algunes coincidències i detalls importants que cal consultar amb la tutora. Evidentment hi ha certes dificultats (el seqüencial en el DN-CAS és baix) però també hi ha una part molt emocional que és la que segurament cal treballar.
Un cop tenim totes les proves d'X, cal interpretar-les en conjunt per tal d'elaborar l'informe que s'ha de presentar als pares i que servirà de base per a la futura intervenció, si és que n'hi ha. L'objectiu és tenir una base objectiva per enfocar la intervenció.
Aquest dimarts va ser el meu últim dia de pràctiques i el centre encara no ha elaborat l'informe. De fet la persona que s'encarrega de fer-ho vol recollir més informació de l'escola (de moment només ha parlat amb la tutora per telèfon i té el recull de notes de tots els cursos). Des del centre es dóna molta importància a la informació que aporta l'escola a nivell de conèixer bé l'alumne i la família. Per tant em perdré l'última part del cas, tot i que hem quedat que puc tornar-hi un altre dia i acabar de veure l'informe i conèixer com ha anat amb els pares d'X.
Per ser l'últim dia, el repte que em van posar no va ser petit. La tutora de pràctiques em va demanar que interpretés els dibuixos que havia fet X de la casa, l'arbre i la persona. Sincerament ja els vaig dir que no ho havia fet mai però evidentment em van respondre que així se n'aprèn i ho vaig intentar. Vaig seguir pas a pas les pautes de correcció d'aquestes proves. Per exemple si la casa era gran o petita, a quina part del full estava situada, si tenia fum, si la porta era oberta o tancada, si hi havia línia del terra.... Si la persona tenia els ulls grossos o petits, si tenia braços o no, si tenia òrgans interns o no... Si l'arbre tenia arrels o no, si el tronc era llarg, si la copa tenia forma de núvol... . Tots aquests detalls tenen un significat tot i que no s'ha d'interpretar al peu de la lletra però si que et pot aportar informació.
De fet amb els diferents dibuixos vaig trobar que apareixia diverses vegades l'aïllament, el malestar a casa, d'inadaptació, la impulsivitat...
Després de trencar-me les banyes amb els dibuixos ho vam mirar conjuntament amb la tutora de pràctiques i a més a més vam mirar els dibuixos de la família inventada i de la família de veritat. Aquesta vegada però sense pautes, només sabent quatre coses d'X (per els dibuixos, per les trobades que hem fet, allò que ens ha explicat...). La veritat és que em va semblar molt interessant, poder estar parlant les dues sobre uns dibuixos que pots pensar que són la mar d'innocents i tot el que em vam arribar a treure!!! A X li agrada molt dibuixar i el dibuix de la família inventada tenia molts personatges, però en definitiva la majoria eren del seu món real ja que tenien noms.
I finalment per ajudar a la tutora a elaborar l'informe vam contrastar tot allò que havíem dit entre les dues ( a partir de fer un cop d'ull als resultats d'algunes proves com el WISC, el TAMAI, el DN-CAS...i els diferents dibuixos ), amb els informes trimestrals de l'escola, i així vam poder observar algunes coincidències i detalls importants que cal consultar amb la tutora. Evidentment hi ha certes dificultats (el seqüencial en el DN-CAS és baix) però també hi ha una part molt emocional que és la que segurament cal treballar.
APLICACIÓ DEL DN-CAS
FASE 8
Durant aquest temps de pràctiques he pogut finalment passar un DN-CAS sencer a Y. Aquesta part era una fase del meu preprojecte, que si bé la vaig contemplar, tampoc tenia la certesa de que pogués acabar fent-ho. Però al final es va presentar la oportunitat!
L'objectiu és aprendre mitjançant la pràctica; si bé m'han explicat una mica en què consisteix la prova i he llegit un llibre per acabar d'entendre-ho bé, amb la pràctica les coses en general es veuen de manera diferent i és quan realment aprens per poder aplicar-ho en una altra circumstància.
Així que l'he passat enter, preparant-me amb l'ajuda de la guia que acompanya aquesta prova, la qual està molt ben explicada ja que fins i tot diu allò que pots dir a l'alumne. Finalment també he corregit la prova, que actualment, es fa mitjançant el programa d'ordinador. Aquest és molt senzill perquè només cal entrar els temps de cada prova i els encerts (en alguns casos) i directament ja t'apareixen les gràfiques resultants.
M'ha agradat poder-ho fer, potser la part més difícil per mi és com engrescar l'alumne o fer que no se senti avaluat. Per exemple animar-lo encara que no ho faci massa bé, dir que és per nens molt grans, per això no cal que acabi (en alguns exercicis als quatre errors seguits s'ha de parar), etc.
La veritat és que jo no coneixia aquesta prova i veig que et guia força alhora de fer el diagnòstic i la futura intervenció. És bo de tenir en compte!
Durant aquest temps de pràctiques he pogut finalment passar un DN-CAS sencer a Y. Aquesta part era una fase del meu preprojecte, que si bé la vaig contemplar, tampoc tenia la certesa de que pogués acabar fent-ho. Però al final es va presentar la oportunitat!
L'objectiu és aprendre mitjançant la pràctica; si bé m'han explicat una mica en què consisteix la prova i he llegit un llibre per acabar d'entendre-ho bé, amb la pràctica les coses en general es veuen de manera diferent i és quan realment aprens per poder aplicar-ho en una altra circumstància.
Així que l'he passat enter, preparant-me amb l'ajuda de la guia que acompanya aquesta prova, la qual està molt ben explicada ja que fins i tot diu allò que pots dir a l'alumne. Finalment també he corregit la prova, que actualment, es fa mitjançant el programa d'ordinador. Aquest és molt senzill perquè només cal entrar els temps de cada prova i els encerts (en alguns casos) i directament ja t'apareixen les gràfiques resultants.
M'ha agradat poder-ho fer, potser la part més difícil per mi és com engrescar l'alumne o fer que no se senti avaluat. Per exemple animar-lo encara que no ho faci massa bé, dir que és per nens molt grans, per això no cal que acabi (en alguns exercicis als quatre errors seguits s'ha de parar), etc.
La veritat és que jo no coneixia aquesta prova i veig que et guia força alhora de fer el diagnòstic i la futura intervenció. És bo de tenir en compte!
dimecres, 15 de maig del 2013
APROXIMACIÓ AL DN-CAS
FASE 7
Aquest missatge és la continuació d'un que vaig enviar el mes passat on us oferia quatre pinzellades del llibre que m'estava llegint La senzillesa d'aprendre. Doncs bé, ara que l'he acabat us explico una mica que més hi podeu trobar.
La segona part del llibre parla sobretot de la relació entre la cognició i l'emoció. Primer comença amb una base teòrica per finalment, acabar amb un seguit d'exemples pràctics de diferents nens i nenes. Cada un d'aquests casos comença explicant quina és la preocupació sobre aquell alumne (relacionada amb el món escolar) i mostra el resultat del DN-CAS per després, acabar fent la interpretació del que li passa i explicant com millora l'alumne/a amb una intervenció adequada.
Us poso alguns exemples extrets del llibre:
"les conductes emmascaradores tenen un orígen emocional inconscient i encaminades a l'autodefensa" "el cervell per justificar-les busca raons externes al nostre comportament."
"En general l'educació dóna molta importància al llenguatge verbal, però no es pot menysprear el corporal. Quan hi ha incongruència entre el llenguatge verbal i el corporal es dóna un doble missatge i preval el corporal."
"Quan el nostre bagatge de creences d'identitat té un marcat caràcter negatiu (sóc incapaç de fer..., sóc un inútil..., sóc un desastre..., etc.) és quan parlem d'una autoestima negativa." "el sentir emocional associat generarà molta inseguretat a la persona i es traduirà en una autoestima tan negativa que no només no li permetrà afrontar la vida d'una manera eficaç, sinó que farà que generi comportaments emmascaradors o de defensa, ja que les situacions seran copsades molt sovint com a perilloses."
"el lligam entre els processos cognitius i emocionals és el procés cognitiu de planificació" "S'aprèn a planificar. La planificació té el control de tot el procés"
Com que dóna tanta importància al procés de planificació us vull mostrar més o menys en què consisteix:
SITUACIÓ d'on sorgeixen les preguntes què faig? (tenint en compte les conseqüències) i Com ho faig? (tenint en compte si vaig bé).
"importància de la planificació tant pels aprenentatges com per la vida mateixa"
"a vegades bloquegem el cercle de planificació... per malestar conscient o inconscient" Si hi ha aquest bloqueig apareixen conductes automàtiques de defensa que s'anomenen emmascaradores.
"A vegades un baix diagnòstic no té un orígen cognitiu sinó emocional. Per això cal anar més enllà del que observem i veure què origina la conducta"
"És molt improbable que hi hagi una desviació neurològica de base que només afecti el procés cognitiu de planificació; en canvi, sí que sabem que la relació emoció - cognició es produeix bàsicament a través d'aquest procés cognitiu." Per tant una baixa planificació pot dir que hi ha un problema emocional.
"Quan la planificació i l'atenció estan per sota d'una desviació típica respecte del procés cognitiu simultani, ens indica la implicació d'un important component emocional en el funcionament cognitiu."
Aquest missatge és la continuació d'un que vaig enviar el mes passat on us oferia quatre pinzellades del llibre que m'estava llegint La senzillesa d'aprendre. Doncs bé, ara que l'he acabat us explico una mica que més hi podeu trobar.
La segona part del llibre parla sobretot de la relació entre la cognició i l'emoció. Primer comença amb una base teòrica per finalment, acabar amb un seguit d'exemples pràctics de diferents nens i nenes. Cada un d'aquests casos comença explicant quina és la preocupació sobre aquell alumne (relacionada amb el món escolar) i mostra el resultat del DN-CAS per després, acabar fent la interpretació del que li passa i explicant com millora l'alumne/a amb una intervenció adequada.
Us poso alguns exemples extrets del llibre:
"les conductes emmascaradores tenen un orígen emocional inconscient i encaminades a l'autodefensa" "el cervell per justificar-les busca raons externes al nostre comportament."
"En general l'educació dóna molta importància al llenguatge verbal, però no es pot menysprear el corporal. Quan hi ha incongruència entre el llenguatge verbal i el corporal es dóna un doble missatge i preval el corporal."
"Quan el nostre bagatge de creences d'identitat té un marcat caràcter negatiu (sóc incapaç de fer..., sóc un inútil..., sóc un desastre..., etc.) és quan parlem d'una autoestima negativa." "el sentir emocional associat generarà molta inseguretat a la persona i es traduirà en una autoestima tan negativa que no només no li permetrà afrontar la vida d'una manera eficaç, sinó que farà que generi comportaments emmascaradors o de defensa, ja que les situacions seran copsades molt sovint com a perilloses."
"el lligam entre els processos cognitius i emocionals és el procés cognitiu de planificació" "S'aprèn a planificar. La planificació té el control de tot el procés"
Com que dóna tanta importància al procés de planificació us vull mostrar més o menys en què consisteix:
SITUACIÓ d'on sorgeixen les preguntes què faig? (tenint en compte les conseqüències) i Com ho faig? (tenint en compte si vaig bé).
"importància de la planificació tant pels aprenentatges com per la vida mateixa"
"a vegades bloquegem el cercle de planificació... per malestar conscient o inconscient" Si hi ha aquest bloqueig apareixen conductes automàtiques de defensa que s'anomenen emmascaradores.
"A vegades un baix diagnòstic no té un orígen cognitiu sinó emocional. Per això cal anar més enllà del que observem i veure què origina la conducta"
"És molt improbable que hi hagi una desviació neurològica de base que només afecti el procés cognitiu de planificació; en canvi, sí que sabem que la relació emoció - cognició es produeix bàsicament a través d'aquest procés cognitiu." Per tant una baixa planificació pot dir que hi ha un problema emocional.
"Quan la planificació i l'atenció estan per sota d'una desviació típica respecte del procés cognitiu simultani, ens indica la implicació d'un important component emocional en el funcionament cognitiu."
dimecres, 8 de maig del 2013
RECULL DE LA INFORMACIÓ ESCOLAR, FAMILIAR I DE SERVEIS EXTERNS
FASE 4
A banda de les proves que se li han passat a l'X, manca informació dels contextos on interactua per tal de que la interpretació final que es farà sigui el més fiable possible. Si que es va fer una entrevista inicial amb la família però els resultats de les diferents proves que s'han passat no mostren unes capacitats baixes sinó que sembla que hi ha un bloqueig molt lligat a la part emocional.
Per tot això es creu convenient passar un qüestionari als pares, per separat, i fer una entrevista amb la tutora de l'escola ja que aquesta pot aportar més informació.
Personalment, no podré ser en cap d'aquestes entrevistes ja que d'una banda, no es creu convenient i de l'altre, perquè pràcticament he finalitzat les meves pràctiques. Tot i així podré veure, finalment, tota la informació recollida i quina interpretació final es farà un cop es tinguin totes les dades necessàries. És una llàstima no poder veure al cap d'un temps, si és que hi ha un treball amb X, si es pot valorar un canvi positiu en relació a la seva actitud a casa i a l'escola. És un treball llarg impossible d'abarcar amb el temps de pràctiques, tot i així he pogut veure la primera part de tot el procés, la de l'avaluació, que ja et dona pistes per on encaminar aquest treball posterior.
A banda de les proves que se li han passat a l'X, manca informació dels contextos on interactua per tal de que la interpretació final que es farà sigui el més fiable possible. Si que es va fer una entrevista inicial amb la família però els resultats de les diferents proves que s'han passat no mostren unes capacitats baixes sinó que sembla que hi ha un bloqueig molt lligat a la part emocional.
Per tot això es creu convenient passar un qüestionari als pares, per separat, i fer una entrevista amb la tutora de l'escola ja que aquesta pot aportar més informació.
Personalment, no podré ser en cap d'aquestes entrevistes ja que d'una banda, no es creu convenient i de l'altre, perquè pràcticament he finalitzat les meves pràctiques. Tot i així podré veure, finalment, tota la informació recollida i quina interpretació final es farà un cop es tinguin totes les dades necessàries. És una llàstima no poder veure al cap d'un temps, si és que hi ha un treball amb X, si es pot valorar un canvi positiu en relació a la seva actitud a casa i a l'escola. És un treball llarg impossible d'abarcar amb el temps de pràctiques, tot i així he pogut veure la primera part de tot el procés, la de l'avaluació, que ja et dona pistes per on encaminar aquest treball posterior.
AVALUACIÓ DE LA LECTOESCRIPTURA
29 - 4 - 2013 FASE 3
De l'avaluació de la lectoescriptura que se li va fer a l'X, se'n encarrega la logopeda del centre. Per a fer-ho va utilitzar una prova anomenada TALEC, amb l'objectiu de determinar els nivells generals i les característiques específiques d'X en relació a la lectura i l'escriptura.
Aquesta prova es desglossa en dues àrees: lectura i escriptura.
La lectura està constituïda per diferents apartats: lletres, síl·labes i text.
L'escriptura està constituïda per: còpia, dictat i redactat.
Aquest material s'ha escollit amb un augment creixent de dificultat, separat en quatre nivells pel que fa referència a la lectura de texts, comprensió lectora i dictat; mantenint el mateix material pel que fa a la lectura de lletres, síl·labes i paraules, així com per la còpia. Aquests nivells si ho equiparem a cursos escolars començarien per un primer i acabarien per un quart. D'altra banda, la logopeda del centre, ha creat un material similar per alumnes més petits o que crec que no assoleixen el nivell de primer, encara que el cursin.
S'ha de remarcar que la complexitat de la llengua catalana és superior a la del castellà, per no haver-hi una equivalència permanent entre grafema i fonema. Per això, els quatre nivells en que es troba separat el TALEC, poden resultar insuficients per assolir plenament el domini de la lectura i l'escriptura.
Les síl·labes, paraules i textos seleccionats s'han escollit revisant diferents llibres de lectura en català utilitzats en les escoles i corresponents als cursos estudiats.
Per passar la prova sol haver-hi prou temps amb una sessió de 45 minuts i s'ha de passar individualment. Per tal de corregir-la es puntuen els errors comesos i el temps. Els errors són: omissions, substitucions, addicions, inversions... També l'ortografia arbitrària i natural, i la cal·ligrafia.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)